28 de novembre 2008

Exaltasió Del Rechidor Plenipotensiari

Secció local

Ganivet de premsa de l'Achuntament

Arriba el dia desichat per tant de temps en els ensomis d'un home, un home que abastà la glòria amb el seu autonomenament com a Rechidor Plenipotensiari, pero que a partir d'este dissapte serà proclamat davant el seu poble i ja quedarà escrit amb lletres d'or en els llibres de l'història del nostre poble en el dia se la seua exaltasió.

Encara que com diu la dita popular, de l'exaltasió, la vespra, i com és costum ben arrelada al nostre poble, el Rechidor Plenipotensiari obrirà les portes de sa casa per a mostrar la rica indumentària que lluirà el dissapte i convidar als conciutadans i conciutadanes que li rendisquen pleitesia, a coquetes d'arrop, tallaetes, codonyat i coques d'anous i panses pero sense passar-se'n que amb el fret i la crisi de Petacé, les fruites estan pels núvols (o chelaes).

En tot cas, els dolços no tindran cap importància al costat de la rica indumentària tradisional de la Comunitat que es podrà contemplar de ben a prop, i que ha confeqsionat l'afamada sastresa, Maria Bicstòria Miseras. Començant pels peus, el Rechidor caminarà amb unes aspardenyes compostes per cordell estret de palmes de la reserva de la biosfera del Clon del Ballaor a on habita l'espèsie autòctona protechida del Clotixont del Barranc. Cordes laboriosament rotllades a mà per quatre artesans.

Les calses barrechen artísticament el punt de cadeneta i el de gancho, naturalment teixides a mà per una de les úniques 3 persones que encara recorden este antic art, amb fil d'or provinent de les mines de la rechió d'Orosí a la Respública Bolivariana de Pesú.

Els lligacalmes estan confeqsionats amb seda natural del Punchat. De cada ú d'ells penchen dos borles, com era costum en els nobles del segle XVIII, que com no podia ser d'una altra manera són de color daurat envellit per a resaltar la prestànsia de la persona que els lluirà. Com és tradisional també, els lligacalmes duran brodada una frase, en este cas en francés que queda més elegant i que diu: "je suis le roi dorer"

En quant als calçotets és una peça íntima que el Rechidor Plenipotensiari ha volgut reservar i com que este dret està protechit per l'article 18 de la sacrosanta constitusió, ens reservarem també de fer cap comentari, pero sí els farem dels calçons elaborats amb tela de xenille de vellut que li donarà eixe aspecte abresquillat tan de moda últimament.

La camisa serà de teixit de guipur blanc nuclear amb un tast beige que li atorgarà una vista extraordinària digna de tan alt mandatari i tan eqselent acte. No durà botons, sinó cordells fins com marca la tradisió més pura.

Una de les peçes que alçarà més expectasió serà sense cap dupte, el chopetí en el que ni un fil del seu teixit quedarà lliure d'estar brodat en una profussió barroca d'esclats de flors a les que només els faltarà expelir el seu aroma, llàstima que este inchent treball d'enchinyeria floral quede en bona part amagat a la vista per la casaca a l'estil del batlle que durà la nostra màqsima autoritat festera. Esta casaca, teixida en muselina i organça, serà la dipositària de les més altes distinsios atorgades al Rechidor Plenipotensiari en l'exercisi de les seues funsions, com són: La creu amb fulles d'or i llorer de la Chunta de Chermandats i Amens Diversos, la torre de diamants de la Chunta Local de Tiris i Troians, el distintiu de fusta de bacuri de l'associació de clavaris sense fronteres, i la flama purnechada de la Replatachunta Fallera.

Al cap, un calanyés de copa troncònica ben alta que fa les figures més esbeltes com correspón al nostre Rechidor en un dia tan espesial, encara que la peça de roba més esperada i que tots admiraran amb inigualable goch, serà el faixí, perque en ell, a banda de la vàlua indumentarística que amaga, és el símbol màqsim del poder plenipotensiari que detenta el rechidor. El faixí serà, naturalment daurat per complet fins al punt que no serà possible acostar-se a un metre de distànsia sense ser ensegat per la seua lluentor. El teixit per a confeccionar-ho és el guipur espolinat sense motius florals per a que lluisca ben lluit el color, encara que, això sí, farà unes aigües fruit del propi teixit avellutat que només es podran observar amb les corresponent ulleres de sol.

Esta excelent exposició indumentarística estarà oberta fins a poques hores de l'acte de l'exaltasió del Rechidor Plenipotensiari per raons obvies d'exichènsies del guió, pero quedarà per sempre gravada als nostres cors i als nostres ulls perque a ben segur, no voran res paregut en molts anys.





26 de novembre 2008

Un Hospital Per Al Poble

Secció Local

Ganivet de premsa de l'Achuntament

Des del nou rèchim de govern no oblidem les nostres promeses, i per això, continuem treballant per la construcció de l'Hospital de refèrencia comarcal. Un Hospital, que dins de la nostra voluntat de que els servisis de l'Achuntament arriben a tots els racons del notre poble per amagats que estiguen, s'ha convertit en un projecte descentralitzat, és a dir, que les diferents espesialitats mèdiques es distribuiran aleatòriament pels diferents barris de la nostra ciutat, de manera que tots tingam ben aprop l'assistènsia sanitària que meresquem. I per això, hem pensat que ha de parlar el poble, de manera que michançant una enquesta, els nostres conciutadans i conciutadanes elegiran per machoria absoluta ponderada quina serà l'ubicasió definitiva de cada espesialitat.

En tot cas, des de l'Achuntament tenim una sèrie d'idees al voltant de les ubicasions més adients a cada espesialitat de les que passem a informar com a proposta simplement. Als terrenys de l'antiga kaserna de la Meletèrica podrien situar-se les unitats relatives a l'aparat motriç i de la circulasió de la sang. Als edifisis en construqsió de la zona del Chafranar, aniria l'unitat de lluita contra les malalties fòbiques, com per exemple, la fòbia als espais deshabitats. Les cotxeres en desús del Metret, podrien destinar-se a les proves que requerisquen una determinada técnica o mecànica espesialitzada. Les instalasions del dispensari d'El Cercat es convertirien en l'unitat d'alèrgolochia per trobar-se en el mich ambient i part de l'altre més idoni del nostre terme monisipal. Per últim, en les diverses sucursals bancàries que es quedaran buides per culpa de la crisis galopant provocada per Petacé i el seu govern, s'instalarien els quiròfans per a fer les operasions, que observant al ritme que galopa la crisis, prompte acabarem amb les llistes d'espera.

20 de novembre 2008

Rechidor Plenipotensiari

Secció Local

Ganivet de premsa de l'Achuntament

En el dia de hui, data històrica del 20 de novembre, nos, Rechidor de Deports, Oci o no, Falles, Fires i Festes per la gràcia de Déu, declare que asumisc els poders plenipotensiaris que m'atorga el Reglament Facher i la tradisió festiva. Esta decissió, recolzada per tots els membres de la Replatachunta reglamentàriament elechits i ratificats per este rechidor, entrarà en vigor des del mateix moment de la seua publicasió en el BIM (Bulletí d'Informasió del Moviment) amb efectes retroactius fins al dia de hui.

Per a que esta proclamasió tinga la publisitat requerida per tot procés administratiu, acorde, al mateix temps, que en tots els actes, nos, lluirem el faixí de president de totes les festes, la banda de facher mallor, i les medalles, insignies i condecorasions diverses de totes les associacions festives i deportives del nostre poble com correspón a tan alta dignitat.

Al mateix temps, i com a mostra de grasiosa concesió del nostre caràcter obert i pròxim al poble, com que passem per una època de crisi manifesta, hem desidit que nos, ens encarregarem de dissenyar, pintar i signar tots els pergamins de nomenament dels càrrecs honorífics que a les festes del nostre poble es puga trobar. Esta magnànima decissió no a soles farà que les arques festives s'estalvien un bon pessic de diners, sinó que totes podran fruir de l'art que emana de les meues mans.

Per això, done el meu vist i plau a mi mateix, en la commemoració del 20 de novembre, en el Nostre Poble, el Rechidor Plenipotensiari per la Gràcia de Déu.





13 de novembre 2008

Reserva De La Biosfera

Secció Local

Ganivet de premsa de l'Achuntament

Dins de la preocupasió constant d'este nou rèchim de govern de l'Achuntament de donar a conéixer el nom del nostre poble arreu del món i part de l'extrancher, tenim el plaer d'anunciar als nostres conciutadans i conciutadanes, que després de llargues i treballades chestions, hem rebut per part dels organismes interneisonals la qüalificasió del Clon del Ballaor com a reserva de la biosfera cosa que ens permetà dotar de la màxima proteqsió a la espèsie autòctona del Clotxinot del Barranc. El Clon del Ballaor és un indret que encara es conserva verche dins del Barranc de la Curteta que d'esta manera es convertix en un autèntic patrimoni natural de tota l'humanitat i part de l'extrancher.

Només han conegut la notisia, s'han desplaçat al lloc dels fets, l'Excelentíssima i el Rechidor de Mich Ambient i part de l'altre, per a saludar als entusiasmats clotxinots que no cabien en si de goich i satisfaqsió. Les màximes autoritats del monisipi han promés als presents que prompte acabaran les reformes i les obres de rehabilitació dels seus habitaches i que si es reproduixen com és natural en la seua espèsie, podran optar a noves reforestasions de proteqsió ofisial.

12 de novembre 2008

Resistènsia, Pastis i Comunisme

Secció Comunitat

Ganivet de premsa del Politburó d'Esquerra Fundida

En reunió assembleària popular, el comité permanent del politburó d'Esquerra Fundida, vol llançar un missache de resistènsia, pastís i comunisme davant els últims atacs resebuts per part dels nostres antics aliats del Consumis pel Pastís Valencià encarnats en la figura de la nostra coordinadora cheneral Mòria Carcos, autèntica inspirasió nostra i últim bastió de les essènsies del comunisme. Els quintacolumnistes que s'han apropiat del pacte del Compromis com els burgesos acomodats que són, l'han expulsada de la seua casa de les Corts, i sense pensar-ho ens hem replegat als nostres quarters d'hivern per a continuar resistint els atacs dels nostres anteriors aliats que es revestixen amb la pell de l'ecosocialisme, l'anarcotercerviisme i la fe en l'ecolochisme per a enganyar al poble.

A estos antics companys neoburgesos no els retrem ni rancunia ni odi, perque ens ho prohibis la nostra biblia marxiana i el catesisme de Mau, pero això no vol dir que des de la nostra posició continuarem guardant la veritat absoluta de l'esquerra més pura. Estimats en el senyor Lening: ¡Resistènsia, Pastís i Comunisme!

10 de novembre 2008

Vesprada Revolucionària Al Nostre Poble



Secció Local

Ganivet de premsa de l'Extinta EGB

Convocada per l'Extinta EGB (Estudiants per la Globalització del Batxirellat), assistirem a una vesprada revolusionària d'enfervorits estudiants i professors que aunaren les seues veus en defensa de la colectivització de l'ensenyament. A la crida de l'extinta EGB, acodiren achermanats en l'esperit de la revolusió diferents organitzasions com la CCCP (Comité Central de la Comuna de Professors), la KGB (Kolectiu Gairebé de Bidells), la POUM (Plataforma d'Obrers Universitaris Motivats), la FAI (Federasió d'Alumnes Inconformistes), o el MARX (Moviment Autonomiste Revolusionari de Xiquets).

Quan les màximes autoritats del nostre poble s'adonaren de la multitut entusiasmada, festiva i cridanera, posaren en marxa el pla contrarevolusionari de rigor i ordenaren una apagada de suministrament elèctric que deixà a fosques el recorregut dels milers de goles revolusionàries per la colectivització de l'ensenyament. Pero el nou rèchim de govern del nostre monisipi no aconseguí el seu objectiu d'aigualir l'enardiment dels manifestants, més al contrari, els va donar ànims per a continuar i fer-se sentir en mitat de la nit, eixa nit en la que ens desichen sumir com una alegoria de la foscor en la que ens volen endinsar els liberals-conservadors adoctrinadors.

D'esta manera, es varen sentir més fortes que mai els himnes marqsistes-estudiantils i anarko-professorals com "A los barracones, a los barracones, por el triunfo de la colectivización" o "Que vinga, que vinga, que vinga la llum, que per a estudiar no ens vorem ni un ful" i consignes com "¡Siutat de les Ciènsies, en cada escola!" o "¡La Formula U, en cada institut!" o altres més lúdiques com "¡Esta és l'afisió, d'un Valencia campió"

Quan els milers de manifestants arribaren a les portes de la Casa del Poble, la cua de la manifestasió encara no havia eixit de l'Assut de les Granotes, raó que va endarrerir la llechida del manifest final que va ser anunsiat en la llengua ofisial de l'Estat i proclamat en la llengua ofisial del Pais pero no en eixa llengua aliena que ens volen imposar en la nostra educasió.

Una vegada llechit el manifest i corechades les seues demandes per la multitut revolusionària es va desidir disoldre l'exitosa manifestasió de la que estem ben segurs ha sembrat en els cors dels seus assistents l'esperit democràtic i boliviarà que els liberals-conservadors que governen el nostre poble volen extirpar a quansevol preu.

Estudiants, Matriculats, Mestres i Personal no dosent de l'ensenyament tots a una veu ¡Achermanem-nos en la lluita final! ¡L'educasió per al que l'estudia!

Petacé Farà Les Amèriques



Secció Coros y Danzas

Ganivet de premsa de la Moncoa

Després de superar la seua separació de Crisis que arreplegaren tots els notisiaris de societat i de la que ens ferem resó al nostre diari, Petacé a recobrat els ànims per a programar una gira per les amèriques per a que en el nou continent puguen apreciar el seu art.

Este esdeveniment sense comparança per al nostre pais ha provocat que moltes personalitats vullguen desichar sort a Petacé abans d'eixir de viache cap a les amèriques. El primer de tots, Pero Sorbes, menistre d'economia que com a tresorer de la companyia d'art de Petacé, s'ha interesat pel dispendi de la gira. També el senyor Majoy, el que diuen que és cap de la companyia d'art de l'oposició, per a vore com ha conseguit consertar la gira contra el seu pronòstic. I altres personalitats com Miliu Potin, president del Banc Pastander Mental Chicano (BPMC), que és productor de moltes companyies arreu del món i naturalment en les amèriques.

La primera actuasió de Petacé tindrà lloc al Malison Vint G-arden de la capital dels YuEsEi, dins d'un festival folklòric a nivell mundial en el que diferents artistes de tot el món mostraran tot el seu art donant a tot l'univers un misache de molt d'interés, d'una gran inflaqsió sentimental i amb una forta càrrega finaciera d'humanitat.

07 de novembre 2008

Donar A Llum Pels Núvols

Secció Sanitat

Nota d'Achències

El pròxim any donar a llum estarà pels núvols i només a l'abast d'uns pocs degut a la puchada de les taxes que cobrarà la CNE (Comissió Nasional d'Enfermeries) que ha anunsiat hui causant preocupasió en totes les llars que compten amb dones en estat de chestasió.

A banda d'esta normal preocupasió, l'anunci de les taxes ha provocat la reaqsió del menistre lluminer Figuel Secastián, al que li pareix que la puchada de les taxes no respón a la política social del govern que recomana que tot apuche al mateix temps, perque aixina, amb apuchades descoordinades lo únic que es pot provocar és que de tant d'esglai les prenyades donen a llum abans de temps de manera que augmente la demanda enerchètica per tanta llum a l'hora.

El menistre ha promés que prendrà les mesures encaminades a controlar l'augment de les taxes de manera que este augment no parega que ho siga, sense que això meinscabe la capacitat financera de la Comissió Nasional d'Enfermeries.

La Deesa Ikesa Busca Casa

Secció Comarcal

Ganivet de premsa de l'Olímpic Diví

La deesa Ikesa, divinitat nòrdica patrona dels fusters, busca obrir un temple propi a la Comunitat per a que els seus fidels deixen de viachar per tot arreu a rendir-li la pleitesia que es mereix. Després de molts anys buscant establir-se a les terres de llevant, la deesa Ikesa ha trobat la complaença de les màximes autoritats dels pobles i comunitat per a poder obrir un temple per als seus devots, pero si abans ningú volia este temple perque pensaven que anava a provocar que la gent deixara d'adorar a les divinitats locals, ara tots volen que la deesa nòrdica s'instale al seu terme.

La veritable veritat divina ha acabat per imperar, i davant la crisis relichiosa dels valors tradisionals i l'abandó del poble de les divinitats pròpies, les màximes autoritats volen abraçar a la nova fe d'Ikesa que s'escampa per tot lo món i part de l'extrancher, de manera que hem passat del rebuch a la lluita entre els monisipis per a comptar amb el temple.

Per esta raó, des de l'Olímpic Diví volem manifestar que, dins de la nostra omnipotènsia, encara no hem desidit on enviarem la primera pedra del temple d'Ikesa i que valorem totes les ofertes que, via imeil i correu ordinari, ens estan fent arribar des de poblasions tan entranyables com Caserna o Alfarràs. A estes i altres poblasions que preguen per a que obrim alli el nostre temple dedicat a l'advocasió de la fusteria, els animem a que continuen amb les seues orasions i pregàries i que confien en que la gràsia divina d'Ikesa arribe a les seues llars.

03 de novembre 2008

Troballa Arqueolòchica


Reproducció infogràfica de la troballa
realitzada per les últimes tècniques
de reproduqsió en la que ens podem fer
una idea de la falla machor de 1.309

Secció Local

Ganivet de premsa de l'Achuntament

Quan les obres de rehabilitació i redescobriment de la Torre símbol fundasional del nostre poble, estaven a punt de finalitzar, s'ha produit una important troballa arqueolòchica de la que es tenia notisia pero que ningú podia certificar amb cap document. Esta important troballa consistix en un parell de contractes i esbosos de les falles de l'any de Nostre Senyor de 1.309. No aporta més dades al voltant de com es celebraven estes festes a l'Edat Michana, pero sí que es poden observar les clàsules dels contractes i els dibuixos de com serien els cadafals.

En el contracte de la falla infantil es parla d'un jove picapedrer del poble que esculpirà les estatues de la falla, recordem que en aquella época les falles es confeccionaven en cartó-pedra, que cobrarà per l'encàrrec a compte del consell monisipal 12.000 reals valensians sempre que l'Orde del Constipat aconseguira cobrar l'IBI (Impost ben imposat), o l'IAE (Impost de les Ànimes Eclesiàstiques) també coneguts globalment com a delme. El monument, com no podia ser d'una altra manera, narra escenes típiques del nostre poble.

En quant a la falla machor, donada la magna obra de que es tractava, foren contractats picapedrers del Cap i Casal dels que estaven treballant en l'obra de la Seu, a sou dels Churats de la Siutat e Regne i va consistir, segons els documents trobats, en un fidel reflexe de la societat de l'época, resaltant naturalment, els estaments reals, cavallerescs i eclesiàstics. Segon el contracte signat, els artesans de la pedra cobrarien, en les mateixes condisions que l'infantil, 40.000 reals valensians, dels que, això sí, apareix una clàusula escrita amb diferent caligrafia que la de l'escrivà del consell monisipal del nostre poble, possiblement dels propis artesans, perque diu exactament:

"d'este consell no hem vist,

al dia de hui esmentat,

ni una penyora de lo dit

siga real o inventat."

Precissament estos versos trobats al marche del contracte són els que han alçat més expectasió entre els investigaors, perque podrien ser l'oriche de la posterior tradisió de les explicasions de la falla, extrem que haurà de ser certificat per l'associasió custodia d'estes qüestions poemaries falleres com és Lo Rat Penchat.