24 de febrer 2010

Celda 911


Secció Comunitat

De pròpia collita

Com ja avançàrem el passat 29 d'abril de 2009, en rigurosa primicia, el Molt Crestià President de la Cheneralitat de la nostra Comunitat, En Fransisco Cams i Bancaixes havia decidit passar a viure una existència d'austeritat. També vàrem indicar que el Molt Crestià President que renunciava al cotxe oficial per a fer us d'un adust FordFiesta de 1995 com ara s'ha confirmat. I no és que els membres del Consell de Redaqsió de L'eScLaFiT tingam poders profètics o visionàris com alguns podrien arribar a pensar, sinó simplement que estem ben informats.

Ara ha eixit tot a la llum gràcies a les confesions que tots els diputats han efectuat a les Corts de la Comunitat, seguint el mandat de la Santa Directiva Europea que com és d'obligat compliment ha fet possible que es faça públic l'austeritat de Cams i Bancaixes, tot i que per la seua humilitat proverbial, ell mai haguera volgut que este extrem es coneguera.

D'esta manera, tots els conciutadans i conciutadanes de la nostra Comunitat de Veins Valenciana saben, a partir d'ara, que el seu, el nostre Molt Crestià President, viu en una celda monacal, en concret, la Celda 911 en críptica referència a que com a un objectiu més d'austeritat s'ha imposat no tindre més de 911 euros en el seu compte corrent, per lo que ni tan sol pot ser considerat un mileurista més de la nostra Comunitat. La senzillesa d'esta celda monacal es pot comprovar en la seua pobra vàlua en el valor cadastral que, tot i la pujada del ministeri, no arriba a la mitja dels inmobles dels que la gran majoria dels conciutadans i conciutadanes de la nostra Comunitat són propietaris.

Esta modèstia infinita de Cams i Bancaixes s'alça a l'enèsima potència en comprovar que a banda d'este inmoble celda monacal no poseix res més, simplement un plà de pensions al que no pot aportar més que 5 euros al mes, lo que estalvia per no pendre café en el bar de les Corts de la Comunitat, i que amb gran sacrifici va subscriure per a que quan deixe de conduir el nostre destí en lo universal com a poble, poder viure sense que li coste res a l'erari públic de la nostra Comunitat.

En una societat com la nostra, la realitat acaba per conéixer-se, per molt que l'humilitat del Molt Crestià President, desitjara que este auster comportament quedara en secret. Pero al remat, tots els veïns de la Comunitat han pogut comprovar que Cams i Bancaixes és un exemple de comportament cívic i pulcritut màxima a l'hora de fer us de l'erari públic. Per molt que busquem no trobarem mai un comportament de major austeritat que en la seua persona.