19 de febrer 2009

L'Uropa Contra El Fòc


Secció Uropa

Elaborat per la Redaqsió de L'eScLaFiT agarrant coses d'aci i d'allà

El Parlament Uropeu ha aprovat una nova directiva que va presentar el Consell de Menistres de la Comissió Uropea a instànsies de la Comissària de Mich Ambient i Convivènsia Social replegant una proposta de l'Associació de Tulipaners de l'Uropa Central per la Defensa del Cel sense Fums, basant-se en un estudi de l'Universitat de Gasdang-Estudi Particular pel que demostraven, després d'anys d'investigació, que les fogueres enceses en els carrers fan enlairar-se al cel de manera indefugible, partícules de fum.

En concret la nova directiva uropea pretén prohibir fer paelles en l'àmbit públic per lo que suposa en quant a tindre que fer fòc en els carrers. Només es podrà fer fogueres que tinguen dos branques o menys (això sí, que siguen sintètiques, res de naturals, perque això seria considerat també com un atentat al mich ambient).

En aprovar esta directiva, es posa en perill un dels fets culturals definitoris del poble de la Comunitat, un tret identitari arrelat en la conciència popular, per això, les Associacions de Paellers de tota la Comunitat ja han reaccionat davant la votació del Parlament Uropeu, reclamant a les autoritats de la Comunitat que demanen a Fruseles (la capital uropea) una moratòria mentres ells discutixen si el recurs el fan en castellà segons la RAE, en castellà com escrivia Cervantes, o en castellà sense accents i com parla el poble.

Els representants polítics comunitaris també han reaccionat. El Molt Cristià President de la Cheneralità, Fransisco Cams i Bancaixes ha declarat que "Tot és culpa del govern endimoniat de Petacé per no fer el transvasament de fòc des de les conques excedentàries d'esta matèria primera fonamental per a la paella." El cap de l'oposició, i Secretari Cheneral del PESOÉ de la Comunitat, Jorge Amarte ha indicat que "la culpa és de Cams i Bancaixes per tolerar la construcció de tantes paelles en pro de l'urbanisme salvatge", mentres que Tònica Volta, portaveu del Grup de Compromís pel Pastís Valencià-BLOG-Indicativa del Poble Valencià-Verds (Pantone Encisam)-Verds (Pantone Carxofa), ha manifestat que "això que volen prohibir les elits liberals-conservadores de la vella Uropa és el nostre plat comú a tot el domini gastronòmic i que ella sempre se la menja amb l'esquerra."

Els grups extraparlamentaris també s'han adreçat a la nostra redaqsió per a fer sentir la seua veu. En eixe sentit des de Funció Valenciana han dit que recolzen als paellers que escriguen sense accents perque demostren la seua voluntat de consens. Colisión Valensiana ha deixat clar que esta decissió és cosa dels pancatalanistes uropeus i han anunciat que van a querellar-se contra la mateixa directiva per anticonstitusional. A Fundits x Valéncia han assenyalat que caldria arribar un consens entre tots els paellers, encara que, en tot cas, sempre es podrien fer paelles virtuals a través de la xàrcia d'internet per a lo que només caldria que tots tinguerem càmera uep a casa per a vore com es cuina. Per últim, la coalició Per l'Arrilcúbica Valensiana ha dit que la solució a estes imposicions d'una Uropa dominada pel capitalisme ofegador, la monarquia parlamentària i el capital opresor és un canvi de rèchim a l'hora de fer les paelles i que en compte de posar-li pollastre i conill caldria fer-les de titot per a que les paelles tingueren un nou procés constitutiu.

18 de febrer 2009

La Cheneralità Al Feisbuk

Secció Comunitat

Ganivet de premsa de la Cheneralità

El Consell de la Cheneralità de la nostra Comunitat ha decidit modernitzar els prosediments de les contractasions públiques, concesions administratives i tasques diverses per a que siguen més eficaces i no es paralitzen per l'acció de la burocràsia excesiva.

En este sentit, la Cheneralità potensiarà l'us de les noves tecnologies, prinsipalment el Feisbuk de manera que aquelles empreses i/o particulars que vullguen contractar amb la Cheneralità de la nostra Comunitat o obtindre consesions d'esta administració, hauran d'afegir-se com a amics dels diferents perfils que la Cheneralità donarà d'alta a la xàrcia. D'esta manera, i sense més tràmit ni més burocràsia, simplement apareguent com a amic del feisbuk de la Cheneralità ja es podrà accedir al sistema de contractasió pública. Un nou avanç per a la nostra Comunitat.

12 de febrer 2009

Garsia Fritanga Torna A Rodar

Secció Ejpaña

Ganivet de premsa dels productors de la Casera Nasional

L'afamat i socarrònic director de cine Garsia Fritanga tornarà a rodar un rimeik de la seua coneguda película, La Casera Nasional, en la que mostrarà com les estructures de poder en Ejpaña continuen sòlidament establides i funcionant com en temps de la dictadura de Pimo de Pitera.

L'argument d'esta nova película, que a ben segur es convertirà en una obra mestra, discurrix durant uns dies de monteria organitzats en la finca d'un propietari que ofegat per la recessió, lloga les seues posessions per a monteries, bodes, batejos i comunions. A la monteria acudixen un jutge de l'Audiènsia Pasional, el Superdetectiu Cheneral de la Polisia Perisial, el Menistre del Chuí Final, i altres persones dedicades més que res a replegar els venats que van caiguent.

Durant els dies de monteria, van succeint-se diverses situacions d'enredro típiques de les comèdies de Garsia Fritanga, també converses secretes entre els alts càrrecs de l'Estat que es troben en el mas on es celebra la monteria, converses que intenten gravar els espies de la OCDE (Organització Central De Espies), pero que com desconeixen si havien de gravar a uns o a altres es descoordinen de tal manera que acaben enregistrant el bram del cèrvol en època d'eixida que venen a la Nasional Yeogràfic a preu de dossier de saldo.

El film acaba en suspens perque en una de les últimes imatges s'observa com el jutge de l'Audiènsia Pasional li va a fer una confesió important al menistre i al superdetectiu, pero en eixe moment apareix Perojota amb una càmara digital per a inmortalitzar el moment i els protagonistes es queden mirant l'objectiu amb un somriure d'orella a orella.

06 de febrer 2009

Resistènsia Anticatòdica

Secció Local

Ganivet de premsa de Comité de Resistènsia Anticatòdica

El CAR - Comité de Resistènsia Anticatòdica del nostre poble ha redactat un manifest en contra de la beatificasió d'un solar monisipal per a que s'instale l'Universitat Catòdica, que volem donar a conéixer a la ciutadania.

Els membres i membreses del CAR - Comité de Resistènsia Anticatòdica reunits en procés assambleari hem elaborat un manifest de resistènsia per consens i des de l'esperit revolusionari i democràtic que ens caracteritza:

1. La terra per al que la treballa. El solar que vol ser segrestat a la voluntat popular per a ser betificat, ha de ser reparcelat i colectivitzat, de manera que els ciutadans i ciutadanes puguen organitzar-se per a traure els fruits a la terra.

2. Nasionalització dels bancs de l'Avinguda. L'intent de beatificasió del solar monisipal no és més que una mostra de la salvatge política liberal del nostre Achuntament que en temps de crisi encara pensa més en afavorir al capital explotaor, per això, cal respondre amb polítiques progressistes com la nasionalització dels bancs de l'Avinguda per a tots els ciutadans i ciutadanes pugam participar de les seues plusvàlues.

3. Acabar amb l'infrautilització de l'edifisi de l'Achuntament. Entre altres propostes, pensem que hem de destinar el saló de plenaris per a constituir una escola de dramatització i cinematografia de manera ofisial, per a que les mostres populars i expontànees artístiques que últimament estan produint-se tinguen un marc on desenrotllar-se profitosament.

De derrota en derrota fins a la victòria fianl.

Camarades, tots a una veu. Resistènsia i Amperis

04 de febrer 2009

La Torre No Es Banyarà


Secció Local

Ganivet de premsa de l'Achuntament

Durant la seua visita a la Fira i Festes de Sant Pai, el president de la Disfrutació, Al-Fons Fuig, va tindre a bé anunciar una nova obra emblemàtica per al nostre poble que servirà per a conservar millor el símbol principal del nostre poble com és la Torre. Es tracta de la construqsió d'una cuberta per al nostre monument de manera que cap inclemènsia de l'orache li produisca mal ara que s'hem gastat el pressupost monisipal per a posar-la en valor després de 28 anys de desídia de l'antic rèchim de govern.

Preguntat pels periodistes al voltant de les característiques de la cuberta i si donada la situasió econòmica actual anaven a aprofitar la cuberta de la Societat de Gastaors que du més d'un any tancada, el president Fuig va respondre que no patiren perque ell tenia experiència en cubrir tota classe de monuments i que tot anava a ser nou, que havia de canviar coses velles per novelles, a lo que l'Excelentíssima va apostillar que "llevant de la Torre, naturalment".