28 de novembre 2008

Exaltasió Del Rechidor Plenipotensiari

Secció local

Ganivet de premsa de l'Achuntament

Arriba el dia desichat per tant de temps en els ensomis d'un home, un home que abastà la glòria amb el seu autonomenament com a Rechidor Plenipotensiari, pero que a partir d'este dissapte serà proclamat davant el seu poble i ja quedarà escrit amb lletres d'or en els llibres de l'història del nostre poble en el dia se la seua exaltasió.

Encara que com diu la dita popular, de l'exaltasió, la vespra, i com és costum ben arrelada al nostre poble, el Rechidor Plenipotensiari obrirà les portes de sa casa per a mostrar la rica indumentària que lluirà el dissapte i convidar als conciutadans i conciutadanes que li rendisquen pleitesia, a coquetes d'arrop, tallaetes, codonyat i coques d'anous i panses pero sense passar-se'n que amb el fret i la crisi de Petacé, les fruites estan pels núvols (o chelaes).

En tot cas, els dolços no tindran cap importància al costat de la rica indumentària tradisional de la Comunitat que es podrà contemplar de ben a prop, i que ha confeqsionat l'afamada sastresa, Maria Bicstòria Miseras. Començant pels peus, el Rechidor caminarà amb unes aspardenyes compostes per cordell estret de palmes de la reserva de la biosfera del Clon del Ballaor a on habita l'espèsie autòctona protechida del Clotixont del Barranc. Cordes laboriosament rotllades a mà per quatre artesans.

Les calses barrechen artísticament el punt de cadeneta i el de gancho, naturalment teixides a mà per una de les úniques 3 persones que encara recorden este antic art, amb fil d'or provinent de les mines de la rechió d'Orosí a la Respública Bolivariana de Pesú.

Els lligacalmes estan confeqsionats amb seda natural del Punchat. De cada ú d'ells penchen dos borles, com era costum en els nobles del segle XVIII, que com no podia ser d'una altra manera són de color daurat envellit per a resaltar la prestànsia de la persona que els lluirà. Com és tradisional també, els lligacalmes duran brodada una frase, en este cas en francés que queda més elegant i que diu: "je suis le roi dorer"

En quant als calçotets és una peça íntima que el Rechidor Plenipotensiari ha volgut reservar i com que este dret està protechit per l'article 18 de la sacrosanta constitusió, ens reservarem també de fer cap comentari, pero sí els farem dels calçons elaborats amb tela de xenille de vellut que li donarà eixe aspecte abresquillat tan de moda últimament.

La camisa serà de teixit de guipur blanc nuclear amb un tast beige que li atorgarà una vista extraordinària digna de tan alt mandatari i tan eqselent acte. No durà botons, sinó cordells fins com marca la tradisió més pura.

Una de les peçes que alçarà més expectasió serà sense cap dupte, el chopetí en el que ni un fil del seu teixit quedarà lliure d'estar brodat en una profussió barroca d'esclats de flors a les que només els faltarà expelir el seu aroma, llàstima que este inchent treball d'enchinyeria floral quede en bona part amagat a la vista per la casaca a l'estil del batlle que durà la nostra màqsima autoritat festera. Esta casaca, teixida en muselina i organça, serà la dipositària de les més altes distinsios atorgades al Rechidor Plenipotensiari en l'exercisi de les seues funsions, com són: La creu amb fulles d'or i llorer de la Chunta de Chermandats i Amens Diversos, la torre de diamants de la Chunta Local de Tiris i Troians, el distintiu de fusta de bacuri de l'associació de clavaris sense fronteres, i la flama purnechada de la Replatachunta Fallera.

Al cap, un calanyés de copa troncònica ben alta que fa les figures més esbeltes com correspón al nostre Rechidor en un dia tan espesial, encara que la peça de roba més esperada i que tots admiraran amb inigualable goch, serà el faixí, perque en ell, a banda de la vàlua indumentarística que amaga, és el símbol màqsim del poder plenipotensiari que detenta el rechidor. El faixí serà, naturalment daurat per complet fins al punt que no serà possible acostar-se a un metre de distànsia sense ser ensegat per la seua lluentor. El teixit per a confeccionar-ho és el guipur espolinat sense motius florals per a que lluisca ben lluit el color, encara que, això sí, farà unes aigües fruit del propi teixit avellutat que només es podran observar amb les corresponent ulleres de sol.

Esta excelent exposició indumentarística estarà oberta fins a poques hores de l'acte de l'exaltasió del Rechidor Plenipotensiari per raons obvies d'exichènsies del guió, pero quedarà per sempre gravada als nostres cors i als nostres ulls perque a ben segur, no voran res paregut en molts anys.





1 comentari:

Anònim ha dit...

Vixquen els espolinssssss!!!

Els Rechifors plenipotensiaris sempre són recordats pels seus espolins... i el d'enguany possa el llistó ben alt.

Visca la Miseres!, els fils d'or! i els cartonatges dels telars dels "Monterdes i Marí"

:)

Quin goig recuperar la indumentària valenciana!