10 de desembre 2008

SGAE: Pandèmia Dels Nostres Dies

Secció Ejpaña

Nota d'Achènsies

El Síndrome de Gorrons d'Artistes i Espectadors (SGAE) s'està convertint en una autèntica pandèmia contra la que les autoritats pareixen no reaqsionar enqueferats com estan en posar-li talant a la crisi provocada per Petacé. Pero l'inactivitat no és sinònim de solució. De fet, els efectes devastadors d'esta plaga de dimensions bíbliques s'estenen per Ejpaña sense important sexe, autonomia o condisió. Estos simptomes del SGAE són insonorització, augment de l'inflasió de soports auditius, buidament progressiu de les sales culturals polivalents i desinstrumentalitzacions dels colectius orquestals.

Davant l'aquiescènsia de les màximes autoritats, s'ha disparat el mercat negre de medesines per a combatre els efectes del SGAE entre les que destaquen l'Emulecina, Pe2petina i el complex Torrentbitamínic, pero estes s'estan reseptant sense control acadèmic qüestió que suposa el risc de contraure altres virus d'efectes diversos i en alguns casos tan devastadors com els del SGAE.

Pero tot i les medesines, les noticies de contachis pel SGAE ens arriben sense descans, un dels casos més greus és el de la festa de Tiris i Troians on les seues típiques filaes han perdut tota la música i només podran els seus membres tararechar una cançó per acte durant 30 segons i amb un interval de 5 minuts per tararech. Pero hi ha més, també hem conegut el falliment del Vals de les Bodes, figura entranyable i indefuchible de tots els casaments de les últimes dècades.

De moment continuem esperant les mesures sanitàries, pero mentrimentres, la pandèmia del SGAE continua estenent-se per tota Ejpaña.