Secció EjpañaEquip d'investigació de L'eScLaFiT
Molt abans del boom mediàtic que està catapultant al pòker cap a les més altes quotes de la popularitat, el Senyor Majoy, president del PPE (Partido Popular de Ejpaña) i Francisco Cams i Bancaixes, Molt Crestià President de la Cheneralità de la nostra Comunitat, es juntaven de manera privada per a practicar este joc de cartes que forma part dels arrels del nostre poble. Una afició que ara, degut a la popularitat, en el més ampli sentit de la paraula, dels tres (del joc i dels presidents), no s'ha pogut amagar per més temps en el secretisme. La premsa generalista s'ha fet resó d'esta trobada anual, pero ningú no ha pogut conéixer els amagatalls de la reunió de cinc hores als que sí ha tingut accés este Consell de Redaqsió.
En primer lloc, els podem indicar, que el Senyor Majoy i Cams i Bancaixes juguen a la modalitat de pòker alemanya, coneguda popularment com a Pòker Gürtel, en honor al seu creador. En esta modalitat, està permés guardar-se una carta en la mànega, pero sempre que es jugue en l'última ronda, perque d'esta manera acaba per determinar-se el guanyador.
Alguns remors insinuen que el pòker Gürtel es juga amb cartes marcades, pero experts consultats per este Consell de Redaqsió, han manifestat que això no deixa de ser una llegenda escampada pels seus detractors i que més be al contrari perque esta modalitat del pòker es basa precíssament en la total confiança dels jugadors i en que ningú no mentix a l'altre, llevat de la carta que es guarden a la mànega, pero fins i tot això està regulat.
En quant a la partida es va desenrotllar en un ambient molt distés i amigable. El primer en envidar fon el Senyor Majoy que a tota costa volia guanyar-la, pero ben prompte es va trobar amb el retruc de Cams i Bancaixes que arramblà amb totes les fitxes en joc. A la segona ronda, novament fon el Senyor Majoy qui va agarrar l'iniciativa, guanyant un coto, pero altra vegada Cams i Bancaixes es va refer i va contrarestar l'estratègia del president del PPE acompanyant la seua jugada magistral amb estes paraules exactes i un tant enigmàtiques: "Ni coto sí, ni coti no". Diguem enigmàtiques perque no sabem si s'expresà incorrectament o que el nostre equip d'investigació no va poder-les enregistrar correctament.
La partida es va perllongar durant cinc hores, com hem assenyalat adés, i segons totes les dades, els amics de tota la vida pactaren un empat de manera provisional fins a la pròxima trobada. Una volta finiquitada, com que era l'hora de dinar, es traslladaren a un local denominat Bar Cenas, en el que fruiren d'un menjar típic de la zona com acostumen tradicionalment. Només un fet va trencar els costums d'estes trobades, perque a l'hora del café, els dos presidents canviaren l'habitual café per a tots, per una tila Comes.
1 comentari:
Com de canviat està el món. Antigament les partides eren més serioses. A vida o mort. Però clar, si perdies ja no podies tornar a jugar, i això també era un problema.
Ben pensat, que juguen els altres.
Publica un comentari a l'entrada