31 de juliol 2008

La Cremà Posa Fi A La Festa De Tiris i Troians

Secció Local

Crònica dels nostres enviats especials


Des d'un parell de punts privilegiats que obtinguerem gràcies a la Chunta Local de Tiris i Troians, els nostres enviats especials pogueren asistir emocionats a l'espectacular Cremà amb que finalitzà la festa de Tiris i Troians.


Pero abans de la Cremà, es celebrà la tradicional cavalcada tiria i troiana en la que totes les comissions que composen la festa isqueren al carrer per a lluir esplendores les seues gales. En primer lloc, la Comissió dels Constipalaris amb el seu característic punyalet acompanyats per les bandes de música interpretant els pasodobles "Cavallers de la Barra" i "Ristor", més tart Els Granerers sempre amb la seua granera al muscle sense oblidar la faixa i la manta morellana al compàs de "Lomás Pelús" i "Cantinera", seguits dels Menjalitons i la seua música característica "Festa Menjalitona" i "Feu Daurada".

A continuació ocuparen els carrers del nostre poble els Amplaris fent que es tornaren a sentir els compasos harmoniosos de "Cavallers de la Barra" i "Ristor". Esplendorosos i senyorials com sempre, els seguiren, els Cavallers i Dames del Mil, que com no podia ser d'una altra manera desfilaren amb "Cavallers de la Barra" i "Ristor" donant pas al primer alfereç cristià i portador de l'estandart tiri que anava escoltat per la seua comissió dels Porters de la Torre i envoltat pels sons d'una música inèdita fins al moment, "Cavallers de la Barra" i "Ristor".

Després de l'alfereç aparegueré l'excelentíssima comissió de Van Volant al compàs d'una variació musical "Cavallers de la Barra" (variació perque en esta ocassió no sonà "Ristor"). Sense talls i perfectament coordinats en la cavalcada, feren acte de presència la comissió de Moltpesa, al ritme de la marxa que els dona nom "Moltpesa", pero també, per a no trencar l'harmonia de la desfilada "Cavallers de la Barra" i "Ristor". Sense deixar de sonar les mateixes composicions musicals desfilà la comissió femenina de les Fallesteres.

Eixa harmonia musical només es trencà en la recta final de la cavalcada dels tiris en la que deixaren de sentir-se "Cavallers de la Barra" i "Ristor", per a escoltar-se la "Marxa Tiriana Coquesdefinor" interpretada per l'Encamà i composada per a la comissió de Cavallers de les Coquesdefinor de la Torre; el ritme percusionista dels Quatribàrrers, i "Lomás Pelús" i "Ladelpito Roca" anunciant la presència de la màxima autoritat tiriana, Diego Patilleros.

Per a rendir-li pleitesia, la comissió de la màxima autoritat, els Contrafaristes, desfilà en últim lloc com mana la tradició fent sonar les típiques guitarres flamenques del nostre Cant d'Estil Aflamencat i esmolant les seues típiques navalles, encara que el centre d'atenció fon el ninot indultat, un trabuc de cinc metros i un pam i mich, que ocupava tot lo carrer de manera aspectacular i que seria un digne remat de quansevol falla d'especial de la nostra localitat.

Després de la cridanera, aspectacular, grandiloqüent, i variada musicalment cavalcada tiriana, vingué la cavalcada troiana que no quedà molt llunt de la primera en tots estos aspectes asenyalats.

Obriren la part troiana, la comissió dels Moladins, que al ritme de "Xavier el Moixo" lluiren els seus adreços per tot el poble. Els seguiren els Cuadins, els més nombrosos i numerosos que optaren per les composicions musicals "Carasana" i "Shimo". A continuació es sumaren els Sumali'ls, que novament per a no trencar l'harmonia de la cavalcada feren sonar "Carasana" i "Shimo". Harmonia que tampoc trencaren els Serradins, encara que sí que ho feren en part la comissió femenina de les Vineidines que canviaren "Shimo" per un altre clàssic "Coro del Cinc" sense poder resistir-se, això sí, a que sonara "Carasana".

Esta primera part de la cavalcada finalitzà amb l'aparició fastuosa de l'alfereç troià portant l'estandart del seu bàndol i precedit per la seua comissió dels Almorzàrits i, com no podia ser menys en esta festa, d'un grup de playbacks que interpretà "Uak-danç" i va fer les delicies dels presents.

Per a continuar la cavalcada la comissió de les Orelles que va deleitar les mateixes dels espectadors amb les músiques del "Coro del Cinc" i "Carasana" per a tornar de nou a l'harmonia de la desfilada, qüestió que continuaren els de la comissió Fercomixques sempre, això si, amb el seu mocaor roch a la boljaca de la camisa. Darrere de les hordes fercomixques entraren en acció la comissió dels Béperdins que tornaren a fer sonar "Shimo" pero canviaren "Carasana" per "Exfrodo". Extrem que no compartiren els Abbanoes que volgueren recuperar "Carasana" pero no interpretaren "Shimo", mentres que per no armar un sisco entre els propis troians i un embolic a estos redactors, els Esmohades feren sonar novament de manera conjunta "Carasana" i "Shimo" per a recuperar la normalitat.

El remat de la cavalcada vingué donat per la comissió dels Alçaquies que engrandiren la magnificència de la seua màxima autoritat Rigoperto Menchú, alçant-lo per damunt dels caps dels bocabadats espectadors, amb un palanquí ben acabat pero refrechidet d'altres ocassions, com les bones falles d'especial de la nostra localitat, que no serien res sense el refrechit.

I aixina, d'esta manera, es donà cloenda a les millors festes de tiris i troians de l'història, les primeres de la era del nou rèchim de govern del nostre poble amb la tradicional Cremà i els focs d'artifici al peu de la Torre, cremà de la que asoles es salvà el trabuc dels contrafaristes encara que pot ser siga adquirit per algú estrany al nostre poble donat que no cap ni en l'Esplai Munisipal d'Altres Temàtiques (EMAT), ni en el Museu de la Setmana Canta, ni naturalment en la Llar de la Dòna. Amb esta compraventa, ens han indicat fonts ben informades que la Chunta Local de Tiris i Troians pensa pagar els drets d'autor més que res de "Cavallers de la Barra", "Ristor", "Carasana" i "Shimo" que per a no trencar l'harmonia de la cavalcada no deixaren de sonar durant tota la vesprada-nit.

Nihil Obstat.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Esta cronica, de muy mal gusto, tiene la gracia en el culo. El artista, que aunque con rima invierta el tiempo en algo de provecho y dejarse de ser simplemente un gilipollas incomprendido

L'eScLaFiT ha dit...

És una llàstima que al Consell de Redaqsió de L'eScLaFiT no tinguem a ningú amb la seua facilitat de paraula i expressió, de fet, estariem molt agraïts si volguera vosté alguna que altra crònica donada la seua capacitat literària que entenem innata.

En quant a lo de "gilipollas", després de repasar tot el diari, cosa que ens ha dut bona part del cap de setmana, no hem trobat cap "aleshores" ni cap "gairebé" (encara que s'ens pot haver escapat algú) per lo que entenem que vosté no és el President de la Disfrutació, cosa que ens haguera alagat i honrat, pero que no ha pogut ser.

Salutacions.