Nou Sopar De Proclamació De Tiris i Troians

Secció Local

Ganivet de premsa de la Chunta Local de Tiris i Troians

Com ja és tradicional a la nostra població, les esquadres de guerrers de la festa de Tiris i Troians de la nostra localitat proclamaren als seus respectius capitans en un sopar de germanor dins del marc incomparable del Central Park. Per a este exercici tiritroià, els capitans són Sabel Colmos dels Quatribàrrers i Chuliol Cadira dels Esmohades.

A la magnífica vetlada no li va faltar de res, des d'un grup de playbacks contractat per la Chunta Local de Tiris i Troians que va retre homenatge al recentment fallit, Maikol Catson, fins als entrepans de blanc i negre, cacaus i tramussos que formen part de la dieta preferida dels tiris i de part dels troians, perque, això sí, l'unanimitat és inabastable fins i tot en esta festa tan unida per la germanor.

L'acte va estar conduit amb gran dòsis de serietat i protocol com es requerix en uns moments tan importants i transcendets. D'esta manera, i en primer lloc es va procedir al traspàs de banderes entre els alfereços de l'exercici 2008-2009 i els del present. Una vegada els penons guerrers estaven en mà dels nous alfereços, es passà a un dels moments més emotius i de llàgrima fàcil com fon la despedida solemne dels capitans de l'exercici passat, Diego Patilleros dels Contrafaristes i Rigoperto Menchú dels Alçaquies. Tots dos, amb un nuc en la gola, emocionaren als presents, en recordar el seu regnat i com des de xicotets havien volgut ser tiris i troians. L'extàsis emotiu arribà quan al mateix temps es besaren els seus respectius escuts.

Després d'este signe indefugible de fidelitat a unes armes, arribàrem al moment de la proclamació dels nous capitans, per a lo que es demanà la presència a l'escenari de l'Excelentíssima, que lliurà a Sabel Colmos i Chuliol Cadira, el pergamí que els acredita com a capitana tiriana i capità troià i que reproduim en la capaçalera d'esta crònica. El moment va ser aprofitat per la màxima autoritat local per a recordar que la Torre no és ni tiria ni troiana, sinó de tot el poble, fins i tot el fossar de "quita y pon", i que pot ser l'Avinguda haja de nomenar-se dels Tiris i Troians perque són l'autèntica ànima del nostre poble.

Sense focs d'artifici però amb l'actuació d'un ballet rus finalitzà l'acte de proclamació dels nous capitans dels tiris i troians, això sí, cumplint estrictaments els horaris marcats per les normatives monisipals.

Tiris i Troians Més Fallers Que Mai

Secció Local

Ganivet de premsa de la Chunta Local de Tiris i Troians

Per a la celebració del Mich Any (Que vol dir que estem a més i mich de falles), la Chunta Local de Tiris i Troians del nostre poble ha preparat una sèrie d'actes més fallers que mai, una llarga seguida de propostes com són: Passacarrer pel recorregut habitual de les provesons, Paella gegant popular per a tots i ball a la plaça. Com es pot comprovar seguint la línea innovadora de la festa més moderna del nostre poble.

En este sentit, la prinsipal innovació d'esta celebració tradisional és que els festechos es traslladen de la Torre al Central Park, motiu pel que l'Achuntament ha disposat un dispositiu especial d'autobusos monisipals que traslladarà als assistents al ball debades (això no és cap novetat, perque qui conega algú que pague per pujar a l'autobús que tire la primera pedra), i sense limitació d'horari (tampoc és novetat perque les nostres festes no tenen hora de finalització com tot lo món sap)

Això sí, l'últim titi o troià que quede, haurà de llançar als quatre vents, la proclama que ens identifica: "El Central Park és nostre"

La Cremà Posa Fi A La Festa De Tiris i Troians

Secció Local

Crònica dels nostres enviats especials

Des d'un parell de punts privilegiats que obtinguerem gràcies a la Chunta Local de Tiris i Troians, els nostres enviats especials pogueren asistir emocionats a l'espectacular Cremà amb que finalitzà la festa de Tiris i Troians.

Pero abans de la Cremà, es celebrà la tradicional cavalcada tiria i troiana en la que totes les comissions que composen la festa isqueren al carrer per a lluir esplendores les seues gales. En primer lloc, la Comissió dels Constipalaris amb el seu característic punyalet acompanyats per les bandes de música interpretant els pasodobles "Cavallers de la Barra" i "Ristor", més tart Els Granerers sempre amb la seua granera al muscle sense oblidar la faixa i la manta morellana al compàs de "Lomás Pelús" i "Cantinera", seguits dels Menjalitons i la seua música característica "Festa Menjalitona" i "Feu Daurada".

A continuació ocuparen els carrers del nostre poble els Amplaris fent que es tornaren a sentir els compasos harmoniosos de "Cavallers de la Barra" i "Ristor". Esplendorosos i senyorials com sempre, els seguiren, els Cavallers i Dames del Mil, que com no podia ser d'una altra manera desfilaren amb "Cavallers de la Barra" i "Ristor" donant pas al primer alfereç cristià i portador de l'estandart tiri que anava escoltat per la seua comissió dels Porters de la Torre i envoltat pels sons d'una música inèdita fins al moment, "Cavallers de la Barra" i "Ristor".

Després de l'alfereç aparegueré l'excelentíssima comissió de Van Volant al compàs d'una variació musical "Cavallers de la Barra" (variació perque en esta ocassió no sonà "Ristor"). Sense talls i perfectament coordinats en la cavalcada, feren acte de presència la comissió de Moltpesa, al ritme de la marxa que els dona nom "Moltpesa", pero també, per a no trencar l'harmonia de la desfilada "Cavallers de la Barra" i "Ristor". Sense deixar de sonar les mateixes composicions musicals desfilà la comissió femenina de les Fallesteres.

Eixa harmonia musical només es trencà en la recta final de la cavalcada dels tiris en la que deixaren de sentir-se "Cavallers de la Barra" i "Ristor", per a escoltar-se la "Marxa Tiriana Coquesdefinor" interpretada per l'Encamà i composada per a la comissió de Cavallers de les Coquesdefinor de la Torre; el ritme percusionista dels Quatribàrrers, i "Lomás Pelús" i "Ladelpito Roca" anunciant la presència de la màxima autoritat tiriana, Diego Patilleros.

Per a rendir-li pleitesia, la comissió de la màxima autoritat, els Contrafaristes, desfilà en últim lloc com mana la tradició fent sonar les típiques guitarres flamenques del nostre Cant d'Estil Aflamencat i esmolant les seues típiques navalles, encara que el centre d'atenció fon el ninot indultat, un trabuc de cinc metros i un pam i mich, que ocupava tot lo carrer de manera aspectacular i que seria un digne remat de quansevol falla d'especial de la nostra localitat.

Després de la cridanera, aspectacular, grandiloqüent, i variada musicalment cavalcada tiriana, vingué la cavalcada troiana que no quedà molt llunt de la primera en tots estos aspectes asenyalats.

Obriren la part troiana, la comissió dels Moladins, que al ritme de "Xavier el Moixo" lluiren els seus adreços per tot el poble. Els seguiren els Cuadins, els més nombrosos i numerosos que optaren per les composicions musicals "Carasana" i "Shimo". A continuació es sumaren els Sumali'ls, que novament per a no trencar l'harmonia de la cavalcada feren sonar "Carasana" i "Shimo". Harmonia que tampoc trencaren els Serradins, encara que sí que ho feren en part la comissió femenina de les Vineidines que canviaren "Shimo" per un altre clàssic "Coro del Cinc" sense poder resistir-se, això sí, a que sonara "Carasana".

Esta primera part de la cavalcada finalitzà amb l'aparició fastuosa de l'alfereç troià portant l'estandart del seu bàndol i precedit per la seua comissió dels Almorzàrits i, com no podia ser menys en esta festa, d'un grup de playbacks que interpretà "Uak-danç" i va fer les delicies dels presents.

Per a continuar la cavalcada la comissió de les Orelles que va deleitar les mateixes dels espectadors amb les músiques del "Coro del Cinc" i "Carasana" per a tornar de nou a l'harmonia de la desfilada, qüestió que continuaren els de la comissió Fercomixques sempre, això si, amb el seu mocaor roch a la boljaca de la camisa. Darrere de les hordes fercomixques entraren en acció la comissió dels Béperdins que tornaren a fer sonar "Shimo" pero canviaren "Carasana" per "Exfrodo". Extrem que no compartiren els Abbanoes que volgueren recuperar "Carasana" pero no interpretaren "Shimo", mentres que per no armar un sisco entre els propis troians i un embolic a estos redactors, els Esmohades feren sonar novament de manera conjunta "Carasana" i "Shimo" per a recuperar la normalitat.

El remat de la cavalcada vingué donat per la comissió dels Alçaquies que engrandiren la magnificència de la seua màxima autoritat Rigoperto Menchú, alçant-lo per damunt dels caps dels bocabadats espectadors, amb un palanquí ben acabat pero refrechidet d'altres ocassions, com les bones falles d'especial de la nostra localitat, que no serien res sense el refrechit.

I aixina, d'esta manera, es donà cloenda a les millors festes de tiris i troians de l'història, les primeres de la era del nou rèchim de govern del nostre poble amb la tradicional Cremà i els focs d'artifici al peu de la Torre, cremà de la que asoles es salvà el trabuc dels contrafaristes encara que pot ser siga adquirit per algú estrany al nostre poble donat que no cap ni en l'Esplai Munisipal d'Altres Temàtiques (EMAT), ni en el Museu de la Setmana Canta, ni naturalment en la Llar de la Dòna. Amb esta compraventa, ens han indicat fonts ben informades que la Chunta Local de Tiris i Troians pensa pagar els drets d'autor més que res de "Cavallers de la Barra", "Ristor", "Carasana" i "Shimo" que per a no trencar l'harmonia de la cavalcada no deixaren de sonar durant tota la vesprada-nit.

Nihil Obstat.

Sopar de Proclamació de Tiris i Troians

Secció Local

Crònica dels nostres enviats especials

El passat disapte, al cor del pulmó vert del Central Park, tingué lloc el Sopar de Proclamació i Exaltació dels capitans i alfereços del Tiris i Troians, la festa que des de l'Achuntament del nostre poble consideren com a més important i tradicional.

Com no podia ser d'una altra manera, tot i voler ser diferents, l'acte es va desenrotllar seguint les pautes d'una presentació fallera: presentador, exaltació, mantenidor i regals, tot enllaçat amb diferents episodis de vinga-el-plor tan característics d'estos actes, i naturalment, els aplaudiments fervorosos de la familia, amics i simpatitzants de la festa.

Rigoperto Menchú, capità tiri, i Diego Patilleros, capità troià, feren la seua entrada al recinte montats damunt de dos espectaculars haques perxerones de les de tirar murta en les provesons. Posteriorment, poguerem assistir al primer moment vinga-el-plor, quan el presentador de l'acte va resaltar les excelències personals dels dos capitans i la seua arrel festiva. Fon un dels moments més emocionants de la nit per a les dos màximes autoritats de la festa de tiris i troians del nostre poble, pero no l'únic.

A continuació feren apuchar a l'escenari per a ocupar el lloc que lis pertoca als alfereços, als que lliuraren l'estandart de cada bàndol, per a que siguen els portadors en tots els passacarrers, cavalcades i altres lluiments diversos, cosa que els va emocionar com res en este món, perque dins de les seues venes, duen la sanc tiria i troiana de la festa.

Després dels estandarts, arribà el moment dels parlaments. El capità tiri ho digué tot en 4 paraules pero carregades d'emoció: "Im-presionant" i "Grà-cies", mentres que el capità troià va respondre a la tradició fallera més pura dedicant unes paraules d'agraiment "als familiars i amics i a totes les persones que han fet que la festa de tiris i troians siga lo que és ara."

Novament l'escenari es va omplir de vinga-el-plor, moment que va aprofitar la presidenta de la Chunta Local de Tiris i Troians per a apuchar al cadafal i amollar el seu panegíric de la festa. El final de les seues paraules donà pas a la mantenidora, que enguany fon l'Excelentíssima, i que va recordar el paper inigualable dels tiris i troians en el nostre poble, "com no vaig a recolzar esta festa des de l'Achuntament si és l'única del nostre poble que ens vertebra socialment sense diferències econòmiques ni de classe, està oberta a tots els conciutadans i conciutadanes, i respecta els horaris de descans dels veïns no com altres festes..." El seu manteniment va acabar amb unes paraules adreçades als capitans i farcides del sentiment i imaginació que definixen esta festa: "continueu seguent com sou, no canvieu mai."

Sense abandonar el cànon establit per les presentacions falleres de tota la vida, tot va acabar amb l'intercanvi de regals, un castell de focs d'artifici, i una orquestra que, per a no contradir les paraules de l'Excelentíssima, va acabar prompte, molt prompte.